Va, va, va, som-hi!

Pensava jo durant el meu retir espiritual de la Setmana Santa, que les coses anirien bé, que ens en sortiríem, els de 4t dic, que ens posaríem les piles i faríem un sprint final més que digne. Doncs cal dir que sí, que ens en sortim, perquè Sant Jordi era una prova de foc, i van treballar de valent durant tot el dia i la tarda anterior: ho van vendre tot, i més que n'haguéssim tingut... Sembla que el sentiment de responsabilitat comença a apoderar-se d'ells/es: celebrem-ho doncs.

Les samarretes ja les tenim preparades, i de seguida ho engegarem, així com les orles, les entrades pel teatre, el joc de barri... La veritat és que la il·lusió es contagia. Avui l'Anna m'ha dit només veure'm: "Xavi!, Xavi!, queden 45 dies per anar-nos-en a París! I el cas és que veure'ls il·lusionats és emocionant. D'altres (la Laura Zorio) porten el compte enrere dels dies que queden per "Chicago", i això, de moment, més que il·lusió els fa por, i ja està bé que sentin una mica la pressió a sobre. 

Penso que arribem al final amb més bon ambient que mai al grup, i això és el més important. Apretem tots les dents i agafem-nos bé als seients que vénen curves.

Ànims!!

Les coses de la vida

Empantanats com estem amb el teatre, París, l'ESO... els dies de vacances que comencen demà han de ser un petit oasi enmig de l'entretingudíssima tempesta d'esdeveniments que s'acosten. Avui l'Albert i la Laura Z. han anat a l'Ajuntament de Gràcia a recollir els permisos per vendre roses. I hi han anat no una ni dues, sinó tres vegades (mig per incompetència dels funcionaris graciencs, mig per despiste dels meus estimats deixebles), i a sobre han tornat amb les mans buides (aquí hi hauria d'aparèixer l'emoticona d'aquella careta vermella com un tomàquet). I és que hi ha dies que per molt bona voluntat que hi posis... 

La Sara i la Laia han acompanyat les mares que ens ajuden amb les fotos de les orles, a Infantil amb els nens de P3 i P4. Ja només ens queda P5. Ahir vam fer les fotos per al cartell publicitari de "Chicago", i el cas és que em penso que serà el flyer més xulo dels que s'han fet al Patufet. Guapíssims i guapíssimes! Espectaculars! Ja ho veureu. 

Les samarretes i les roses en procés... I a tot això, també fem classe, i sembla que percebem alguna petita reacció als qui els l'hem demanada. Quan tornin de Setmana Santa, els quedaran cinc setmanetes per als exàmens finals del tercer trimestre, per la qual cosa estem posant molt èmfasi a mirar que no perdin la concentració i ho posin tot de la seva part.

En fi, que arriba l'hora de la veritat, en tots els sentits. Les cares dels qui veien ahir per primera vegada els actors i les actrius disfressades eren un poema, estaven al·lucinats. Jo, també. Teniu uns fills molt fotogènics, ja m'ho direu si no. Que tots plegats acabem l'ESO amb totes les ganes i la il·lusió del món.

Vaaaa! Que acabem!

Teatro... Lo tuyo es puro teatro

D'aquí a un mes i mig, estrenem "Chicago". Sembla que fa quatre dies que feien el càsting, amb unes cares de por... Jajaja! Les primeres lectures, l'assignació de papers, els primers assajos... No sé si sou molts, entre els que em llegiu, que us agradi el teatre o que en sigueu afeccionats, però jo miro de teransmetre sempre als alumnes, i també als pares, que és una experiència molt potent. Que el teatre de 4t d'ESO no és només aquell dia de finals de maig, d'explosió col·lectiva on sembla que tot, per art de màgia, ha acabat sortint bé. L'interessant de l'obra de 4t del Patufet és el procés, que inunda tot un curs, i que serveix de fil conductor de moltíssimes coses. Provo d'explicar als nens que som afortunats de tenir la possibilitat de treballar a partir del teatre, i que és molt important que ho visquin amb tanta intensitat com puguin.

Doncs bé, penso que ho han fet. Se n'han sortit. Encara no coneixem el resultat final, però per mi l'èxit, parcial, ja és un fet. S'han implicat i segurament de manera inconscient, s'han aprofitat de tots els beneficis emocionals i socials que ens ofereix el teatre, com a persones i com a grup. Cal seguir treballant, és clar que sí, i ho farem fins l'últim dia, però alguns dels objectius ja estan acomplerts.

Els assajos a la Fontana.

Repetim escenes una i una altra vegada.

Enèssima repetició.

Dilluns 26 de maig, Chicago sortirà bé, perquè han treballat, perquè hi han abocat la il·lusió de tot un grup, i perquè el públic serà moooooooolt generós. 

Gràcies, 4t d'ESO.

Tercer trimestre... I últim ultimíssim

Corren dies intensos a 4t d'ESO. S'acosta el final de moltes coses i el principi de moltes altres. I els alumnes, per fi, ara ja sí, en són conscients. Se n'adonen. S'acaba l'ESO, el Patufet!; se separen d'alguns dels amics amb els qui han compartit el dia a dia durant tretze anys, i això no és inocuu. Per si fos poc, Sant Jordi i les roses, samarretes, el Teatre, París... Emoción a raudales!! Intriga y dolor de barriga!! Abans de seguir: Ens en sortirem, sí, clar que ens en sortirem. Però no perquè se'ns aparegui l'àngel custodi a donar-nos un cop de mà. Noooo. Ens en sortirem perquè fa tretze anys que nens, pares i profes anem a una, amb les prioritats clares. Perquè ho hem fet tots tan bé com hem sabut i perquè ho hem posat tot de la nostra part. Tot i així, queda feina, molta feina per tots. 

És important que treballem junts fins al final, que confiem en nosaltres mateixos i en els que poden ajudar-nos. Tot això que s'acaba, s'acaba perquè comencin coses noves que també seran emocionants per tots. Jo confio en 4t d'ESO, perquè els meus alumnes són els millors del món.

Ànims!