Tants mesos mirant el calendari i recordan-t'ho als nens: "Sis mesos pel teatre", "Quatre mesos...", vuit setmanes..." Doncs ja ho tenim aquí. Des del meu punt de vista, jo ja puc treure conclusions. Per mi, el més interessant de l'obra de 4t d'ESO són els mesos de preparació, de feina, d'assajos... i tot el que ho envolta. El resultat final és emocionant i ha de ser molt divertiti, però és secundari. El cas és que els objectius s'han acomplert amb escreix. Han treballat, han estat solidaris... Hem pogut treballar, gairebé sense adonar-nos-en, tots els centres d'interès d'aquest curs. Jo ja estic content. Ara falta rematar-ho.
Són dies de moltíssima feina, d'acumulació d'esdeveniment, de molts fronts oberts: exàmens, joc de barri, samarretes, orles, París... ie els nervis van fent acte d'aparició, i ja està bé que sigui així, només cal canalitzar-los en positiu. Són dies de molt ambient: tothom té coses a fer, anem amunt i avall, passen les hores volant (deu ser que ens ho passem bé); dies en que mirem d'arribar a tot, i ens en sortirem segur. També sobrevola ja 4t d'ESO el fantasma de l'adéu al Patufet, del que hi deu haver "allende" el Patufet, de finiquitar una etapa i afrontar-ne una altra que, evidentment, és desconeguda i fa respecte.
Tot es barreja, però estem molt juntets, i junts som molt forts. Els acompanyarem fins que el dia 20 surtin per la porta, i si cal i volen, després i tot.
Ànims
