París. Dia 6

Per un moment, ha marxat el sol. El Llorenç ens ha respectat el matí de Disney i ens ha deixat respirar una miqueta. Al migdia ha tornat a fer acte de presència, però sense abusar. Airet fresquet, dia agradable. Els qui heu estat a Disney ja sabeu que l'entrada al parc és espectacular. Pels qui no, és més o menys així...

Minnies i Mickeys!

El cas és que els encanta. Tot. Les princeses, les atraccions (tot i que l'Space Mountain estava tencat, ohhhhhh!!), Piratas del Caribe, Indiana Jones, Peter Pan, Small World... Toooooot... La Marta i jo ens els anàvem trobant i estaven feliços com anissos: que si m'he fet una foto amb el Pluto, que si m'he comprat un Dumbo de peluix, que si ens hem jalat no sé quantes aletes de pollastre, que si ja comença la desfilada de princeses... Fins i tot a les cues feien bona cara...

Ells no. Ells són perillosos.

Hi hem dinat i hi hem sopat. Han aprofitat fins l'últim segon, no es cansen mai. La Marta i jo tampoc eh, estem fets uns xavals... 

A la tornada s'han adonat de cop i volta que només queda un dia, i s'han deprimit una mica, no perquè no tinguin ganes de veure-us eh... però, és clar, els agradaria allargar-ho una mica més tot això, i el final de París és una mica el final de moltes coses.

En qualsevol cas, estarem junts fins l'últim segon de viatge, i el record ja no l'esborrarà ningú, ja ho veureu.

Bona nit.

Junts podem.

París. Dia 5

Ha costat engegar avui, però després s'ho han passat bé. Al matí a la Sorbonne, Odeon, Place de Contrescarpe, rue Moufftard... Han fet l'itinerari i han anat a jeure als Jardins de Luxemburg: solete, brisa fluvial...

M'agafo a la cadira no sigui que me la prenguin.

Avui ha fet fresca, airot. Ha estat el primer dia que no hem passat calor, tot i que el sol segueix picant de mala manera. Avui l'aire era gelat, s'agraeix.
Hem dinat als voltants de la Sorbonne, i a la tarda, Torre Eiffel...

A dalt de tot. Jo feia la foto, per això no surto.

Fent país.

Guaperes!!! 

A l'Albert no li han deixat passar la senyera, i ja veieu que ha hagut de fer-se la foto un cop a baix. La Neus diu que no dic res d'ella al bloc. Doncs res, aprofito per dir que és un sol, que dóna gust passar l'estona amb ella i que l'estimem tots molt. Apa!

Cal dir que cinc o sis han pujat una mica per fer-se els valents, perquè no ho veien gens clar, i han baixat com un coet. La Nàdia la que més ràpid ha baixat, jeje, coses nostres... No diré qui, però alguns m'han comentat que des de dalt, buscaven el mar, i que increiblement, no es veia. Sense comentaris. El cas és que han al·lucinat, tota una experiència.

Hem sopat al restaurant universitari, i ja notem els nervis de cara a Disney demà. No veuen l'hora de fer una abraçada al Mickey, la Bella... A la nit, Nötre Dame, Ile de Sant Lui... Excitació, nervis, maduixes amb nata...

A veure qui troba el geperut...

En fi, i demà Disney... Yupiiiii!!!

Bona niiiiit!!!!!

París. Dia 4

De bon matí, una de les sortides més esperades: el Mercat de les Puces!! Compres, compres, compres... Gairebé tots han picat alguna cosa, cadascú al seu estil.

Qué mona voy a estar esta noche, oye...

La Georgina orgullosa de les seves compres.

Elles han trobat que dues hores era poc, i alguna no ha tingut prou temps per decidir-se, i al final ha tornat amb les mans buides, eh Sara? El Francesc s'ha comprat un banyador superchachi i la Laura Z. unes bambes força més barates que a Barcelona. Han regatejat com cal en aquests casos.

Fins i tot l'Arnau s'ha decidit a comprar-se una jaqueteta de xandall després de morir-se de fred tres nits seguides per fer-se el mascle. Bé Arnau, bé.

A la tarda a Marais, el barri jueu. Allà, el gran moment del dia, l'Albert ens ha obsequiat amb el seu número estrella, Mr Celophane!

Mr. Celophane davant del George Pompidou. Homèric!

A Marais temps per descansar a la Place des Vosges abans d'anar a sopar a la Residència.

I a la nit, Champs Elysée, Arc du Triomph...

Atenció a la cara del Joel.

Jugava França, i els crits se sentien fins a Concorde. Camps Elisis cap avall, baixàvem la Marta i jo per una vorera, i l'Anna i la Laia per l'altra, i s'han picat. No he pogut més que acceptar el desafiament. Hem fet un sprint en que ha quedat pal·lès que, als meus 41 anys estic en plena forma, però, finalment no he volgut humiliar-les i he hagut de frenar per no deixar-les en evidència.

Metro a Concorde, transbord a Òpera i a Porte d'Italie.

I ja hem passat l'equador del viatge. 

Demà pugem a la Torre Eiffel, ja us ho explicaré.

Bona niiiiit...

París. Dia 3

Un matí com reis i reines a Versalles. Visita del Palau i del Jardins. Tren de tornada farcit de migdiades matinals. Primer contacte amb al Barri Llatí, que els ha encantat, a l'hora de dinar. L'Albert practicant el francès i conscient dels fruits que ha tret de les classes de la Liz. La Sara orgullosíssima del kebab gegant que s'ha jalat, i tots passejant amb gelats, creppes, goffres... 

A la tarda, al barri comercial de Sèvres. Passejada, compres als magatzems Bon Marché...

I a la nit, Montmartre: Paris... La boheme... L'amour...

I a més m'han regalat un pastisset de sorpresa per celebrar el meu aniversari... I m'han cantat i tot allà al mig de Pigalle amb l'ambientazo que hi ha a la nit... Molt emocionant.

Em sembla que ja dormen, vaig a veure...

Bona niiiiit...

Les estrelles de Chicago en el seu ambient.

A la Place du Tertre.

Bzzzzzz...

Chateaux de Versailles.

París. Dia 2

Primera nit superada amb èxit. Comportament més que exemplar, i a l'hora d'esmorzar tothom a l'hora. Ens encaminem a la zona de Bastille, per recórrer la Promenade Plantée, un antic viaducte transformat actualment en un passeig farcit de plantes diverses i flors de tots colors que acaben a un parc enorme per descansar o fer una mica el cabra, segons l'estat de cadascú.

4t d'ESO a punt de començar la passejada. Més guapos impossible.

Els ha agradat molt i han comentat que troben a faltar llocs com aquests a Barcelona. Alguns han pres el sol una estoneta, però els he espatllat la becaineta matinera perquè no s'apalanquessin massa. Han dinat a Les Halles i després cap a Orsay. Fantàstic! Han vist els impressionistes, els post-impressionistes, Renoir, Monet, Gauguin, Degas... Han flipat molt amb el rellotge gegant del museu que, com sabeu, és una antiga estació de tren. Des de la terrassa d'Orsay vistes meravelloses de Montmartre i de tota la Rive Droite.

L'Ainhoa penja un candau al pont des arts per immortalitzar els seu amor per París.

Els machotes fets uns fluixeres ja no poden més.

Tornem a la residència per sopar i agafar forces. A la nit, el creueret amb el Bateau Mouche: ens hem enamorat tots de París, és clar. Rabiaven d'enveja amb les festes i els picnics improvisats a les riberes del Sena. L'hem començat de dia i l'hem acabat de nit, amb una lluna plena que havíem encarregat expressament per a l'ocasió. Milions de fotos, de tothom amb tothom (love is in the air, ça c'est Paris). 

A dormir que fa son. Demà serà un altre dia.

París. Dia 1

París assolellat. París càlid. París atrfegat. París atiborrat... Tots aquests parisos ens hem trobat avui, bé, ja ahir. París ens ha rebut amb una solanera més pròpia de La Mancha a la canícula que no pas del nord de França. Però París és París igual que fútbol és fútbol... Tant hi fa com ens rebi. El cas és que un vol placidíssim ens ha deixat a terra francès a dos quarts de dotze, però fins quarts de dues no hem arribat a la Residència. De seguida metro i cap a Opéra, Place Vendome, Madeleine, Place Concorde... Fan aparició els nervis del primer dia: l'Anna i el Francesc ens truquen per dir-nos que són a Les Halles i no ens veuen ("On sou? Ens hem perdut? Nosaltres hem arribat a l'hora eh..."). Jajajajaja... En fi, ja està bé que es preocupin per demostrar-nos que han complert amb els horaris que no que passin de tot. 

Hem sopat al Restaurant Universitari, que té l'aventatge que permet descansar a una immensa extensió de gespa abans de continuar. El Joel no ha pogut acabar-se la pizza, se l'ha embolicat i se l'ha endut per jalar-se-la a la nit, quan apreti la gana.

A les nou hem fet via cap a Trocadero per presentar-los formalment la Toureiffel. "Oooooooh" Encantadíssims és clar. Centenars de fotos, fins a avorrir-se. Souvenirs, més fotos... Ens hem estirat una estona a la gespa fins que s'ha fet negra nit cap a quarts d'nze i hem pogut veure-la il·luminada. Mentre les nenes seguien fent-se fotos, aparentment idèntiques una i una altra vegada, els nens jugaven a tirar-se aterra els uns als altres (es lo que hay, jajajaja).

Guapos!!!

A sota de tot hi sóc jo. Us ho juro.

Quina bellesa... I la Torre Eiffel també és maca.

Rebentadíssims hem agafat l'últim metro del dia fins a Porte d'Italie, i mentre escric, els angelets dormen ... o això és el que m'agradaria pensar...

Bona nit

PD: Errors tècnics no em permeten penjar fotos, demà ho arreglo.

The countdown

D'alguna manera, el Joc de barrí/Joc de pati marca el començament del compte enrere. El compte enrere per París, i el compte enrere de l'ESO i el Patufet. Ells en són conscients i es nota. A més, avui han fet l'últim examen del trimestre, del curs i de l'ESO. Ara toca preparar els itineraris per anar fent boca de cara a la setmana vinent. Aquests dies es barreja la relaxació pròpia de qui ha acabat la feina, amb la histèria col·lectiva de qui ha de marxar de viatge amb un grup d'amics, té setze anys i moltes ganes de passar-ho bé. Val a dir que a la Marta Godoy i a mi ens ve molt de gust anar-hi i confiem que els nens ens ho posaran molt fàcil...
París ja ho inunda tot, i quan no és París, és el sopar del dia 20 (de moment, de les notes fan com que no se'n recorden). Te'ls vas trobant per l'Escola i quan et veuen criden: "Falten vuit dies per Paríiiiiis" seguit d'un crit d'aquells que fan trontollar els vidres quan es tracta de les noies; els nois, ja se sap, ho porten amb més sobrietat, però la processó va per dins, no ens enganyem.
Aquests últims dies s'omplen dels nervis aquells que provoquen saber que és l'últim cop que faràs tantes coses: l'últim examen, l'últim dia de la piscina, l'última sortida... Tot és l'últim, i fa una mica de vertigen. Nosaltres els ajudarem fins l'últim dia. Tal i com us vam dir el primer dia que vau arribar a l'Escola, us acompanyarem. Acompanyar vol dir fer costat i vol dir fer companyia, i ho complirem fins el 20 de juny, i si cal, més enllà, ens hi vam comprometre.
Avui me'ls mirava jugant a futbol: l'Andreu donant puntades de peu a l'aire, l'Albert aturant pilotes amb la cara, el Diego ensopegant amb el no res, el Joel amb la jaqueta posada, el Francesc desesperant-se de tot plegat... I els enyorava abans d'hora... Però millor pensem en París de moment, no?