Primera nit superada. Comportament correcte, tot i que
alguns han dormit poc.
Esmorzem a les 8h i a les 9h estem agafant al metro cap
al centre.
Ens proposen alguns anar a visitar les catacumbes de
Denfert-Rochereau. Tot i que no estava previst ho arreglem per satisfer els gustos de tothom: la mitad
del grup es queden amb la Marta a veure les catacumbes; l’altra meitat anem al
Jardins de Luxemburg, la Sorbonne, El Panthéon
i dinem a la encantadora place de la Contrascarpe.
A les 15h ens retrobem tots per pujar a la Tour
Eiffel. Aquest any es bat un record de
pujada: 688 esglaons en 9:40 minuts!!!
El vertigen passa alguna mala passada i quatre es queden al segon pis amb la Marta. Els més agosarats ens
disposem a fer la cua (enorme, tot s’ha de dir) per agafar els ascensor i pujar
a la sommet de la torre. Val la pena. Arribem a dalt i París se’ns
presenta com una maqueta de tonalitats grises matisades per l’ombra dels
núvols, que sembla que es puguin tocar amb els dits. L’Àlex López m’ho comenta:
“París és una ciutat grisa”, i la veritat és que té raó i des de 300 metres
d’alçada es confirma.
La Vanesa li ha demanat la suadora al Max perquè el vent
apreta aquí a dalt. SuperMax li deixa, ell no té fred mai (em recorda a algú).
Fem fotos des del cim de París a un París que sembla de joguina. Ens sentim
poderosos, però només es un miratge. El somni d’un il·luminat que es deia
Eiffel i volia compartir els seus somnis amb nosaltres.
La nit és més tranquil·leta. Arribem a Etoil. Sortint del
metro ens acull un Arc de Triomf impressionant (tot i que no és de construcció
romana) i comencem a baixar pels Champs
Elysées, fins als jardins de B. Franklin.
Arribem a la residència cap a les 23:30. Xerradeta de
balanç del dia i presentació del dia següent: ens espera el palau de Versalles
i els seus jardins, hem d’estar descansats!!!
Fins demà!
