Making of HAIRSPRAY

Divendres la Tracy, el Link, l'Edna la Velma i la resta de la colla van estar a la Fontana assajant per l'obra que estrenaran al maig. Estan treballant de valent perquè tot plegat sigui un èxit.

Aquí us deixo alguns dels moments en primícia

Artistes

El arte no está hecho para nadie, y es, al mismo tiempo, para todos (Piet Mondrian). Aquí us deixo una instantània que anticipa els inicis del que de ben segur seran dibuixos fantàstics. 

Regal abans de Nadal

Ho estaven esperant amb candeletes, quan arribarà, quan arribarà? Ja la tenen aquí i realment l'estan aprofitant al màxim. Us parlo de la cistella nova de bàsquet que tenim al pati de l'escola i de tot el que ha comportat. I és que les estones de pati són instants on passen coses fantàstiques que a l'aula no hi tenen cabuda. Durant aquests trenta minuts diaris parlen, juguen, es desfoguen, es perdonen, pensen, s'enfaden, es tornen a perdonar, ballen... I el més important, ho fan junts, ningú està sol o sola, ens fan partícips als profes i ens encanta.

Tardes de terror productives

Engeguem el blog amb una ja tradicional activitat a 4t. El túnel del terror. Pot semblar fàcil o simple la idea, però la veritat és que darrera d’aquesta instantània hi ha una gran feinada. Teníem l’oportunitat de treballar tots a una, d’escoltar-nos, de proposar idees, de valorar l’esforç i assaborir la recompensa de la feina ben feta i resulta que ho vam aconseguir. Seguim, sumant, plegats.

Paris nous appartient

La imatge és la següent: Rue de la Huchette, centre neuràlgic del Barri Llatí. Quarts de dotze de la nit. La primera generació a acabar l'ESO com a alumnes del Nou Patufet prenen el Quartier Latin i decideixen que els últims minuts de la seva estada a París els passaran cantant. Dit i fet, repertori tradicional català, ambient festiu, parisencs i parisenques saludant-nos al passar. És la imatge perfecte per entendre que d'alguna manera, un trosset de París els pertany per sempre, se l'han fet seu i se l'enduen posat. No és fàcil d'aconseguir això.
L'última nit, nit de lluna pleníssima, davant de Nôtre Dame, va ser una festa: vam ballar, vam cantar, van córrer... potser per evitar pensar en el final, en l'adéu, pensant a enderrerir-lo tant com fos possible. El Marc ballava desaforat, la Mireia cantava, la Gina estava feliç, picàvem tots de mans com si ens hi anés alguna cosa, com si volguéssim espantar els esperits que ens diuen que hem de tornar.
Escric al vestíbul de la residència a punt de marxar cap a l'aeroport i me'ls miro a tots junts estiragassats, ara ja sí, rendits. Es nota que s'han empleat a fons aquesta setmana.
Si veniu a París i trobeu que hi falta un trosset, el tenim nosaltres. Per sempre.

Xavi

París 2016. Dia 6

El cansament se'ls nota a les cares, i a les cames. Se'ls barreja la fatiga amb l'evidència que el viatge s'acaba, que moltes coses s'acaben, i viuen en una mena de nerviosisme, emoció, tristor... difícil d'explicar. Però us asseguro que és preciós poder veure en directe com ho afronten, com ho parlen entre ells, els moments de confusió, els moments fugissers en què, de cop i volta, són conscients que és dissabte i dilluns marxem, i llavors sacsegen el cap i es neguen a seguir-hi pensant. No és que no us trobin a faltar eh, però és que saben que és una setmana molt especial i no volen que s'acabi.
Els hauríeu d'haver vist avui a Versalles, passejant sota la pluja, ni un no ha volgut perdre-s'ho: impermeables, caputxeta, paraigües i a caminar.
Ahir vam acomiadar la Berta Ramírez, que hagut de marxar abans d'hora, i sabraçaven allà al mig de París, i ploraven... emoció pura i dura, en directe, i jo veient-lo i deixant-los fer.
Res més, demà al Mercat de les Puces. M'hauria agradat escriure més, però el Wi-Fi ha estat un problema. Em sap greu.

Salut,

Xavi

París 2016. Dia 1

Hi ha moments que esdevenen grans moments i un no sap massa bé per què. Avui ens ha passat asseguts a la gespa davant de la Torre Eiffel. De cop i volta estàvem tan a gust! Un instant en què els astres s'alineen i tot flueix.
Tarda ennuvolada a Òpera, Madeleine, Vendome, Concorde... i un fet inèdit: toys 25 fent junts l'itinerari, uaaaaau! Fantàstic. Comencen a entendre que París és especial, que aquest viatge no és qualsevol viatge i q això promet molt. Hem sopat pels voltants del Boulevard Saint Germain i al vespre a Trocadeto a conèixer "en persona" la Tour Eiffel: fotos i fotos i més fotos... Ara tots rendits ja a la màgia de la ciutat, ja conscients que estan compartint una experiència única.
Actitud positiva i bon ambient durant tot el dia. I ni una gota!

Bona niiiit!

Xavi

Artistes 00

Els docents no hem de defallir. Cal provocar els alumnes. Cal ajudar a extreure'n les capacitats intrínseques a la seva persona. Cal confiar en allò que volen dir. Cal inculcar-los l'esperit creatiu i, sobretot, no coercionar el que ja duen de sèrie. Cal acompanyar-los en la recerca de vies d'expressió que s'adequïn a cadascun d'ells i elles. Cal ser al seu costat perquè quan passin coses com aquesta Expo que ens ha agradat anomenar-la Artistes 00, siguem capaços d'aprendre que cal deixar-los dir, i que cadascú diu com sap. Gaudim del seu talent, que ha emergit perquè la Marta Godoy ha deixat que ho fes, perquè no hi ha posat traves i els ha ajudat a sentir-se nois i noies que necessiten expressar-se. Com tots nosaltres, no?

Xavi

La Sandy i el Danny un dia seran avis

Fa uns dies, conjuntament amb els companys d'Univers d'històries, vam convidar avis i àvies d'alumnes de l'Escola a trobar-se amb nois i noies de 4t. De seguida va posar-se de manifest el poder de l'intercanvi, de mantenir viva la paraula, de salvaguardar la memòria. La transmissió d'allò que ha passat, d'allò que hem sentit és imprescindible en la conformació de la persona i del procés de maduresa dels joves. Les experiències dels nostres avis deixen una estela que ha de ser recollida per tots nosaltres per a poder construir vides plenes fonamentades en el coneixement i el respecte.

La Gina, el Joel, les Bertes, la Carla, la Cris, els Oriols, la Paula, el Joan , l'Alba, el Ricard, la Mireia, la Laura, la Gemma i tots els demés seran avis i àvies un dia, i podran explicar que una vegada van crear una obra de teatre del no res. Que van pensar les coreografies, que van dissenyar el vestuari, que van col laborar en la posada en escena... podran explicar que van sentir-se part d'un equip, que van emocionar-se, que van sentir-se orgullosíssims de sí mateixos i dels seus companys i que les seves famílies assistissin en directe a veure con es feien grans. Podran explicar que els seus profes s'emocionaven i se'ls miraven amb uns ulls com taronges i que aquests mateixos profes aprenien d'ells què és el treball cooperatiu. Podran explicar que van ajudar-se i van donar-ho tot perquè no hi ha una altra manera de fer les coses. I els nens i les nenes que se'ls escoltin seran hereus de quelcom tan intangible com ho són l'amor, l'estima i la passió.

Xavi

Sobre la fam

Dimarts 10, els companys d'Acció contra la fam van venir a explicar-nos la seva experiència a l'Àfrica amb nens i nenes que, literalment, passen gana. De seguida vam advertir la paradoxa: estàvem parlant de gent que no té res per menjar, a un menjador. I el fet no és anecdòtic, si entenem el menjador com a símbol d'una societat que en té prou amb asseure's a taula per menjar. O aixecar-se i obrir la nevera per poder servir-se a voluntat. És evident que tots els nois i totes les noies saben que aquest fenòmen es dóna, i saben també que pel fet d'haver nascut en aquesta part del món tenim una sèrie de necessitats materials assegurades i que a d'altres llocs no. Però és igualment evident que és indispensable que ens ho repeteixin les vegades que calgui perquè no sigui només informació emmagatzemada a algun lloc recòndit del cervell sinó quelcom que col·labori a conformar la nostra personalitat i la nostra idea de món, que ens defineixi com a ciutadans del món.

En aquest sentit, l'escola hi ha de jugar un paper fonamental a l'hora d'ajudar-los a sentir-se part d'aquest món, i no individuus aïllats que van a la seva. Ajudar-los a ssumir la seva responsabilitat i a comprendre que tenim l'obligació de fer tot allò que estigui en les nostres mans per tal de desfer aquesta injustícia. Quan prioritzem valors i drets fonamentals ho fem amb la intenció que prenguin consciència de com és el món en el que viuen, no tant per canviar-lo com per coneixe'l amb profunditat per a poder-t'hi relacionar.

Per tot això, la iniciativa de Acción contra el hambre consisteix a organitzar una cursa amb patrocinadors que premiaran econòmicament cada volta que facin els participants al circuït. Lògicament, els diners seran destinats al seu projecte a lluitar contra la fam a diversos països de l'Àfrica.

Xavi

El nostre Saló del Còmic

Diu un bon amic meu que molts vam aprendre a llegir amb l'Ibáñez (el creador de Mortadelo i Filemón). En sóc un d'ells. Enguany, el Saló està dedicat a ell, en el seu 80è aniversari. Quin bon senyal seria que el còmic perdés les falses etiquetes de lectura per a nens, de lectura fàcil, de literatura de broma... i tots prenguéssim consciència que és un mitjà d'expressió, d'emocions, tan vàlid com ho són la novel·la, el cinema, la dansa, el teatre... Potser una miqueta ho hem aconseguit avui els de 4t d'ESO. Cal trencar falsos tòpics malintencionats que desterren les disciplines artístiques als rangs més inferiors dins de les prioritats educatives. La curtedat de mires d'alguns vol fer-nos creure encara que hi ha matèries importants i d'altres que ho són menys, o que no ho són gens. L'educació al segle XXI farà bé de deixar enrere idees més pròpies de dinosaures que es resisteixen a veure-hi més enllà dels seus nassos i donar a l'allò artístic el mateix valor que a la Tecnologia, les Matemàtiques... El nostre missatge cap als nostres alumnes és inequívoc en aquest sentit, només faltaria. Alguns hem après a llegir amb l'Ibáñez, que no és cap ximpleria. Recordareu que el curs passat van llegir el Maus, de l'Art Spiegleman. Doncs encara ara en parlen.

Res més, com sempre, moooolt molt a gust amb els vostres fills i filles. Tant la Marta Godoy com jo mateix, hem passejat orgullosos de la Generació 00 del Nou Patufet.

Enhorabona!

Xavi

Sí que llegeixen sí

No me'n puc estar. Ja us en vaig parlar el curs passat, però és que és molt important el què passa al chill-out de lectura durant la setmana de Sant Jordi. Entro a la classe. Els recordo que és l'hora que poden pujar al chill-out. De cop i volta quinze fills i filles vostres s'aixequen, treuen un llibre de la motxilla i cap amunt. M'espero un quart i pujo mig d'amagat. Quin deu ser l'ambient? L'espectacle que em trobo és meravellós: quinze adolescents ajeguts entre coixins llegint... Sí sí, llegint! En silenci. Us ho juro. No és un somni. Es confirma, els adolescents llegeixen. Potser només cal que tinguin el lloc, el moment i, sobretot, el llibre adequat.

Xavi

Les flors de 4t d'ESO

Sant Jordi és moltes coses a Catalunya. El dia dels llibres, dia de la cultura, dia dels enamorats... Però al Nou Patufet és el dia que 4t d'ESO surt per Gràcia a vendre roses, a celebrar la diada amb la gent del barri, amb la gent de la ciutat. I ho han fet conscients que vendre roses, vendre flors, i més per Sant Jordi, no és qualsevol cosa, vol dir quelcom, que té una càrrega de significat. Així doncs, més enllà del benefici econòmic, ens ha agradat viure Sant Jordi des d'un altre punt de vista, i fer-ho en equip, amb un objectiu comú. Un pas més cap a París, que ja s'apropa.

Visca les flors! Visca els llibres! Visca 4t d'ESO!

La Minifesta no és tan mini

No ho és, no. Ha madurat la Minifesta. Fa deu anys era petita i sí, era mini mini, era una idea, un embrió. Els alumnes de 4t preparaven tallers i seguien les instruccions del tutor. Ja ho era llavors un dia maco eh, però és que ara s'ha fet gran i ja és una altra cosa, els nois i les noies s'encarreguen de TOT el projecte, de dalt a baix. El coordinen, preparen tallers, organitzen els grups, reben els nens... Fins al punt que diumenge passat, podria no haver-hi anat jo, i hauria sortit igual de bé. I és aquí on volíem arribar, al moment en què ells fossin conscients de la seva responsabilitat i que són capaços de resoldre els problemes que sorgeixen. La veritat és que jo vaig ser un espectador privilegiat, perquè tinc el privilegi de veure cada dia en directe que els vostres fills es fan grans.

Gaudiu-ne!

https://m.youtube.com/watch?v=X3wW0XfQczQ

Xavi

Grease is in the house

Senyores i senyors, aquest matí hem acabat les presentacions dels Treballs de Recerca, i tinc la immensa il·lusió de dir-vos que els vostres fills, la ja coneguda com a Generació 00, són noies i nois absolutament competents en un aspecte que entenc que és fonamental a la vida, com és l'expressió oral, el saber armar un discurs, el fer-se entendre. Teniu uns fills i filles que ja són capaços de plantar-se davant d'un auditori i mirar de convence'ls del què calgui. Gairebé sense voler han anat interioritzant tots els recursos propis de la Retòrica i han après a usar-los amb intel·ligència. Penso que ells han estat els primers sorpresos del seu nivell. De cop i volta han pres consciència que són bons i que han assolit els objectius.ni
I per què se n'han sorprès? Jo ho tinc clar. L'aprenentatge s'ha fet de manera natural, perquè "la letra no entra con sangre", han desenvolupat aquesta competència a base d'equivocar-se molt, de voler millorar, de demanar ajuda. Felicitem-nos, doncs. Ens n'estem sortint.

D'altra banda, us parlo una miqueta de Grease. L'estem gaudint tant com podem. Per cert, ara que no em senten us diré que ells no se n'adonen però estan aprenent més amb el Projecte Grease que amb cent cinquanta classes de qualsevol matèria. D'aquí a un temps ho entendran. Em sap greu que no pugueu ser als assajos perquè són cabassos plens de lliçons de vida. Estic aprenent tant...

Enhorabona!