dissabte, 28 de maig del 2016

La Sandy i el Danny un dia seran avis





Fa uns dies, conjuntament amb els companys d'Univers d'històries, vam convidar avis i àvies d'alumnes de l'Escola a trobar-se amb nois i noies de 4t. De seguida va posar-se de manifest el poder de l'intercanvi, de mantenir viva la paraula, de salvaguardar la memòria. La transmissió d'allò que ha passat, d'allò que hem sentit és imprescindible en la conformació de la persona i del procés de maduresa dels joves. Les experiències dels nostres avis deixen una estela que ha de ser recollida per tots nosaltres per a poder construir vides plenes fonamentades en el coneixement i el respecte.

La Gina, el Joel, les Bertes, la Carla, la Cris, els Oriols, la Paula, el Joan , l'Alba, el Ricard, la Mireia, la Laura, la Gemma i tots els demés seran avis i àvies un dia, i podran explicar que una vegada van crear una obra de teatre del no res. Que van pensar les coreografies, que van dissenyar el vestuari, que van col laborar en la posada en escena... podran explicar que van sentir-se part d'un equip, que van emocionar-se, que van sentir-se orgullosíssims de sí mateixos i dels seus companys i que les seves famílies assistissin en directe a veure con es feien grans. Podran explicar que els seus profes s'emocionaven i se'ls miraven amb uns ulls com taronges i que aquests mateixos profes aprenien d'ells què és el treball cooperatiu. Podran explicar que van ajudar-se i van donar-ho tot perquè no hi ha una altra manera de fer les coses. I els nens i les nenes que se'ls escoltin seran hereus de quelcom tan intangible com ho són l'amor, l'estima i la passió.

Xavi


dimecres, 11 de maig del 2016

Sobre la fam

Dimarts 10, els companys d'Acció contra la fam van venir a explicar-nos la seva experiència a l'Àfrica amb nens i nenes que, literalment, passen gana. De seguida vam advertir la paradoxa: estàvem parlant de gent que no té res per menjar, a un menjador. I el fet no és anecdòtic, si entenem el menjador com a símbol d'una societat que en té prou amb asseure's a taula per menjar. O aixecar-se i obrir la nevera per poder servir-se a voluntat. És evident que tots els nois i totes les noies saben que aquest fenòmen es dóna, i saben també que pel fet d'haver nascut en aquesta part del món tenim una sèrie de necessitats materials assegurades i que a d'altres llocs no. Però és igualment evident que és indispensable que ens ho repeteixin les vegades que calgui perquè no sigui només informació emmagatzemada a algun lloc recòndit del cervell sinó quelcom que col·labori a conformar la nostra personalitat i la nostra idea de món, que ens defineixi com a ciutadans del món.

En aquest sentit, l'escola hi ha de jugar un paper fonamental a l'hora d'ajudar-los a sentir-se part d'aquest món, i no individuus aïllats que van a la seva. Ajudar-los a ssumir la seva responsabilitat i a comprendre que tenim l'obligació de fer tot allò que estigui en les nostres mans per tal de desfer aquesta injustícia. Quan prioritzem valors i drets fonamentals ho fem amb la intenció que prenguin consciència de com és el món en el que viuen, no tant per canviar-lo com per coneixe'l amb profunditat per a poder-t'hi relacionar.

Per tot això, la iniciativa de Acción contra el hambre consisteix a organitzar una cursa amb patrocinadors que premiaran econòmicament cada volta que facin els participants al circuït. Lògicament, els diners seran destinats al seu projecte a lluitar contra la fam a diversos països de l'Àfrica.

Xavi





divendres, 6 de maig del 2016

El nostre Saló del Còmic

Diu un bon amic meu que molts vam aprendre a llegir amb l'Ibáñez (el creador de Mortadelo i Filemón). En sóc un d'ells. Enguany, el Saló està dedicat a ell, en el seu 80è aniversari. Quin bon senyal seria que el còmic perdés les falses etiquetes de lectura per a nens, de lectura fàcil, de literatura de broma... i tots prenguéssim consciència que és un mitjà d'expressió, d'emocions, tan vàlid com ho són la novel·la, el cinema, la dansa, el teatre... Potser una miqueta ho hem aconseguit avui els de 4t d'ESO. Cal trencar falsos tòpics malintencionats que desterren les disciplines artístiques als rangs més inferiors dins de les prioritats educatives. La curtedat de mires d'alguns vol fer-nos creure encara que hi ha matèries importants i d'altres que ho són menys, o que no ho són gens. L'educació al segle XXI farà bé de deixar enrere idees més pròpies de dinosaures que es resisteixen a veure-hi més enllà dels seus nassos i donar a l'allò artístic el mateix valor que a la Tecnologia, les Matemàtiques... El nostre missatge cap als nostres alumnes és inequívoc en aquest sentit, només faltaria. Alguns hem après a llegir amb l'Ibáñez, que no és cap ximpleria. Recordareu que el curs passat van llegir el Maus, de l'Art Spiegleman. Doncs encara ara en parlen.

Res més, com sempre, moooolt molt a gust amb els vostres fills i filles. Tant la Marta Godoy com jo mateix, hem passejat orgullosos de la Generació 00 del Nou Patufet.

Enhorabona!

Xavi