Un altre any. Un altra volta de full.
I tornem. Un altre gener per encetar ple de propòsits, d’expectatives, d’experiències
per viure. Després de la reflexió pertinent de l’any que ja s’ha anat,
de valorar com ha anat i què ens ha donat, cal mirar endavant i afrontar el
2015 amb ganes, un 2015 que per aquests nois i noies serà molt intens i
diferent als anteriors.
Ens vénen, a partir d’ara, moltes
coses per preparar i per desfruitar. El dimarts 27 d’aquest mes anirem al
taller de Barcelona Activa (porta22) per treballar més profundament les nostres
capacitats acadèmiques i interessos professionals. Ens orientaran, ens
facilitaran un portal on estan totes les escoles de Batxillerat i Cicles
Formatius per poder triar la que millor encaixi en les nostres expectatives. També vindran, poc després, el Educadors de Carrer del Centre de Recursos
per acabar de solucionar els dubtes que puguem tenir. També pares i mares i un
servidor ens trobarem per parlar del tema i ensenyar-vos tot això (serà a
principis de febrer, ja us citaré).
A banda d’això, el trimestre avança,
i no podem perdre de vista el present acadèmic: el nostre objectiu (com us deia
ara fa just quatre mesos) és el títol d’ESO. La feina diària és la que
garanteix una formació completa, una assimilació del que s’aprèn més fiable, i
aquesta feina s’ha de fer principalment a l’escola, no a casa; des de les 8:30
que entrem fins les 17:30 que marxem. Són moltes hores, una jornada laboral,
que s’ha d’aprofitar al màxim. He intentat, i segueixo insistint, en el fet que
els coneixements, els recursos per assimilar-los i entendre’ls, s’han d’aprendre
a l’escola, amb el professor corresponent al davant, plantejant dubtes i sent
actius en el procés d’aprenentatge. Tot el que es fa a casa i que no s’ha pogut
fer a l’escola és passiu, no aporta solucions i, de vegades (moltes) provoca
certes frustracions. No estic dient amb això que a casa no s’hagi de fer res (o
sí, potser...), només vull transmetre-us la idea, la experiència viscuda i
repetida des de fa més de 24 anys de professió, que el temps que es viu a l’escola
és or, i que són moltes hores al llarg de la setmana, i més en una escola familiar
i propera com la nostra, on tot i tots estem molt a prop.
Canviant de tema, us volia dir també
que aquest principi d’any ens porta nous reptes i noves experiències. La
setmana que ve ens posem ja a ultimar el disseny de la samarreta que vendrem
aquest any amb el motiu del nostre viatge a París. Que ens hem retrobat amb els
assajos de l’obra de teatre i que en ho hem de prendre una mica més seriosament.
Que hem acabat la setmana de recuperacions i ens hem de centrar en la segona
avaluació. També que tenim entre nosaltres la Raquel (ja la coneixem de fa dos
anys) com a substituta de la Maria que ha tornat a ser mare (la Clara va néixer
fa uns dies i tot va anar perfectament). Que el dia a dia ja ha tornat a les nostres
vides i les rutines ens donen la tranquil·litat i la seguretat d’allò que ja
coneixem. Però rutina en el nostre cas no és sinònim de monotonia com podeu
deduir de tot el que ens espera.
El centre d’interès d’aquest trimestre és l’Amistat,
i aquesta setmana la hem tingut mogudeta amb aquest tema (pregunteu,
pregunteu...). Però, penso que ha estat molt positiu, s’han dit coses que s’havien
de dir, i penso que hem donat un pas més en la nostra idea de grup i de respecte
cap els altres.
En aquest univers petit que és el
nostre 4t d’ESO de l’Escola Patufet, passen moltes coses, es viuen veritables
aventures de les quals tots nosaltres som els protagonistes. I tinc la sort de
formar part d’elles. Els hi deia ahir al final de la classe de tutoria que el més
important que podeu aprendre aquí al Patufet, o a qualsevol altre lloc, és a ser
bones persones, amb valors arrelats, amb personalitat i sentit de la
solidaritat.
Sigui aquest el nostre propòsit del
2015.
Fins aviat!
