Els dons

La societat de la qual en formem tots part fa anys que vol dirigir i dissenyar un sistema educatiu encaminat fonamentalment a fabricar productes més que persones, a dirigir, en el pitjor dels sentits, la seva educació amb fins mercantilistes. I allò que no hagi de reportar beneficis materials immediats ha de ser apartat. El cas és que se n'estan sortint, fins al punt que els mateixos alumnes s'han cregut el discurs del desprestigi amb què el poder ha tractat tots aquells sabers inútils que "només" beneficia l'esperit.
Potser cal que respectem les capacitats, les preferències i els dons de cada noi i de cada noia, potenciar-los i animar-los a intentar-ho. Tan segurs estem de poder decidir unilateralment què és el millor per ells? Els dibuixos que teniu més a dalt els han fet el Joel, la Gina, la Marta... És evident que tenen talent. I la nostra feina és afavorir que se'n sentin orgullosos i que ningú els convenci que és un do de segona categoria.

Xavi

Sobre els exàmens

Estic content. Per fi els alumnes comencen a entendre l'autèntic objectiu dels exàmens finals i de qualsevol altre examen, de fet. Ha costat, està costant, queda molt camí, però les noves generacions hauran de ser conscients del canvi de paradigma en l'educació. Compte! No sóc tan ingenu eh,sé que molts d'ells encara relacionen examen amb pujar nota, amb respondre a les expectatives dels pares... I potser no està malament que sigui així, però és que ara ja afegeixen que "fem exàmens per aprendre a fer exàmens" Uau! Això m'ho han dit així, literalment. Poc a poc. Ja entenen que un examen no ha de posar a prova la memòria de l'alumne, sinó la capacitat de raonar, d'explicar-se... Saben ja que la nota, ai la nota, té a veure amb l'esforç, amb la predisposició demostrada en el dia a dia.
El bracet que escriu a la foto és el de la Yu. La Yu ha treballat tant com ha pogut durant el primer trimestre, i tots hem pogut comprovar-ho si ha assolit o no les competències que els demanem, perquè ha treballat a la classe, ha après a la classe, i hem assistit in situ al procés d'aprenentatge. Ara fa un examen, sí, i cal que el faci bé. El que sé amb seguretat és que dijous comença el segon trimestre i la Yu seguirà integradíssima en un projecte comú d'aprenentatge del qual ella n'és la màxima responsable.

Xavi

Tindràs amics, tindràs amor

L'objectiu de "L'amic invisible" no és un altre que el de descobrir amistats noves i, a la vegada, envoltar-les d'una mica de misteri, per allò de l'intríngulis. Amigo Secreto, li diuen a Colòmbia, i a Veneçuela, Compadre de papelito, jajajaja. El cas és que la figura de l'algú que no es veu i que et diu coses maques, té un efecte de pujada d'autoestima molt potent. De vegades, fins i tot, et permet dir coses que d'una altra manera no les diries, o acostar-te a algú a qui no t'acostaries si no fos gràcies a la invisibilitat.

Aquest any, a més, la Paula, que ha preparat tots els paperets, ens ha cedit una bosseta moníiiiiissima i nadalenca a més no poder per dipositar-hi els paperets. Hores d'ara estem ja tots esperant a ser afalagadíssims pel nostre compadre de papelito. La setmana passada parlàvem a Català de cantants que han versionat poetes, i escoltàvem Paco Ibáñez cantant "Palabras para Julia", de J. A. Goytisolo: "Tendrás amigos, tendrás amor..." Això ha de ser el Nou Patufet, fer amics, poder-hi comptar, cuidar-los... La vida ha de ser bella tantes estones com puguem. No defallim.

Xavi

La Fontana. Primera presa de contacte

El primer assaig a La Fontana és un GRAN esdeveniment. De cop i volta es troben allà on d'aquí a set mesos hi viuran un moment que alguns esperen des de fa anys. El gran moment del curs. És especial perquè tots han viscut com a espectadors moltes obres de 4t d'ESO, i cada any ho pensen que algun dia ells seran els protagonistes.
L'assaig ha estat més que satisfactori tenint en compte que era el primer, tothom amb ganes de treballar, conscient de ser corresponsable del projecte. La Paula, la Cris i la Gina explicaven les primeres coreografies amb paciència i amb moltes ganes. La veritat és que ha estat sorprenent: fantàstics el Joan, els Uris, el Joel, el Ricard... amb el text sabut i amb una vis còmica que no ens esperàvem. Encantades de la vida totes elles, que estan com nenes amb sabatetes noves. I jo, disfrutant de debò. Així dóna gust. L'objectiu és que s'ho passin bé, i que contagiïn als nens petits que d'aquí a deu anys els tocarà fer-la, la mateixa il·lusió que ells van rebre de l'ada, l'Alfons, l'Aleix, el Jordi, la Mar... i tots els qui van fer Grease fa sis anys. La vida misma, que diuen.

Xavi

Santa Cecília, o de com la música ho amara tot

Santa Cecília ha passat com una exhalació, i no perquè no ens n'hàgim adonat, sinó perquè la música ha arrasat amb tot, s'ho endú tot per davant. Als vídeos podeu veure com aflora la sensibilitat i posa en evidència que cadascú ha d'expressar-se com vulgui, i que la feina de l'escola és potenciar-ho. Us asseguro que és al·lucinant veure la Cloe dient coses amb el piano, i a la Berta G., la Raquel, la Marta, la Mireia, la Sandra, la Carla i l'Helena ballant perquè les fa sentir-se bé i a la vegada per posar-nos els pèls de punta (fins i tot a mi) als demés.
La catarsi col·lectiva de tota L'ESO quan la Cloe abraça el teclat amb aquells braços que no s'acaben mai és pura emoció, i et fa pensar en com, davant d'això, es fan petitíssims els qui a París, a Bamako, a Beirut o allà on sigui no se'ls acudirà mai asseure's a escoltar la Cloe o a veure ballar les nenes de 4t.

Xavi

Necessitem molt Shakespeare

Un matí de tardor vas al teatre amb 44 adolescents a veure una obra amb anglès escrita al segle XVII. Dit així sona arriscat, ho sé, però... Ah! Resulta que s'asseuen a la butaca, gaudeixen l'obra i després sortim i a sobre els ha agradaaaaat!
"Shake It up" és una versió molt molt lliure de "Romeu i Julieta", "Mcbeth " i "El somni d'una nit d'estiu" passades pel filtre de l'humor anglès i la intenció que els alumnes de ESO aprenguin anglès a través de l'entreteniment. Doncs, prova superada.
En dies com aquests necessitem molt teatre, molt Shakespeare i molts joves que riguin i s'emocionin junts.

Xavi

Projectes

No és casualitat això dels projectes. La Milena n'ha engegat un de molt interessant a 4t, sembla que qui més qui menys duu a terme projectes per aquestes contrades. Els nens,  motivadíssims.

Seguim.

Xavi

Un minut de silenci

El silenci de cent cinquanta nois i noies és absolutament demolidor. Hem pogut comprovar-ho aquesta tarda, a les quatre amb punt, davant de l'edifici de Bruniquer. Va dir Miles Davis que "el silenci és el soroll més fort, potser el més fort de tots els sorolls", i tot i que som conscients tots al Nou Patufet que el nostre silenci no farà pensar els incompetents, a tots, que només saben recórrer a la violència, sí que ens serveix per posar distància, un abisme, entre els bàrbars i nosaltres, perquè nosaltres renunciem a la barbàrie, creiem en la raó, l'enteniment, en les persones que s'asseuen a les terrasses i xerren.

Els que hem estat avui a Bruniquer ens hem mirat als ulls i hem sabut de seguida que a nosaltres ens agrada la gent que va a concerts, i la gent que va al futbol, i els que xerren amb els amics, a París, a Beirut, a Barcelona o a Tegucigalpa. 

No cal dir que els propers dies en parlarem a classe del què va passar divendres, però aquest minut era necessari per situar-nos, per reflexionar, per sentir que som molts i que estem junts.

Xavi

VIATGE A PARÍS 2015 (2)

Primera nit superada. Comportament correcte, tot i que alguns han dormit poc.

Esmorzem a les 8h i a les 9h estem agafant al metro cap al centre.

Ens proposen alguns anar a visitar les catacumbes de Denfert-Rochereau. Tot i que no estava previst ho arreglem  per satisfer els gustos de tothom: la mitad del grup es queden amb la Marta a veure les catacumbes; l’altra meitat anem al Jardins de Luxemburg, la Sorbonne, El Panthéon  i dinem a la encantadora place de la Contrascarpe.

A les 15h ens retrobem tots per pujar a la Tour Eiffel.  Aquest any es bat un record de pujada: 688 esglaons en 9:40 minuts!!!  El vertigen passa alguna mala passada i quatre es queden al segon  pis amb la Marta. Els més agosarats ens disposem a fer la cua (enorme, tot s’ha de dir) per agafar els ascensor i pujar a la sommet de la torre.  Val la pena. Arribem a dalt i París se’ns presenta com una maqueta de tonalitats grises matisades per l’ombra dels núvols, que sembla que es puguin tocar amb els dits. L’Àlex López m’ho comenta: “París és una ciutat grisa”, i la veritat és que té raó i des de 300 metres d’alçada es confirma.

La Vanesa li ha demanat la suadora al Max perquè el vent apreta aquí a dalt. SuperMax li deixa, ell no té fred mai (em recorda a algú). Fem fotos des del cim de París a un París que sembla de joguina. Ens sentim poderosos, però només es un miratge. El somni d’un il·luminat que es deia Eiffel i volia compartir els seus somnis amb nosaltres.

La nit és més tranquil·leta. Arribem a Etoil. Sortint del metro ens acull un Arc de Triomf impressionant (tot i que no és de construcció romana) i comencem a baixar pels Champs Elysées, fins als jardins de B. Franklin.

Arribem a la residència cap a les 23:30. Xerradeta de balanç del dia i presentació del dia següent: ens espera el palau de Versalles i els seus jardins, hem d’estar descansats!!!

Fins demà!

VIATGE PARÍS 2015 (1)

Dijous, 11 de juny. Ha arribat el dia tan esperat. Ens anem a París.

5:30 de la matinada: el xat de grup de watts de 4t d'ESO comença a respirar. En pocs minuts treu fum. "Bon dia a tothom!!!! Ens anem a París!!!"

7:15: ens trobem a l'aeroport terminal 1 mostrador de Vueling. Cares de son, d'haver dormit poc pels nervis, però amb les mirades enceses, expressions il·lusionades i moltes ganes de començar la última experiència a l'Escola Patufet, perquè molts d'ells porten 12 anys formant part d'aquesta família i els que porten menys se senten igual.

Facturem maletes i passem la duana. Veig amb sorpresa els pares i mares acomiadant-se de nosaltres amb somriures d'orella a orella, però alguns nois (o noies) ploren!!! Paradoxes de la vida??? No ho sé ben bé, però la veritat és que els hi dura poc i quan a les 8.40 la megafonia ens crida per embarcar, tothom té una idea fixa: d'aquí 55 min estem a París.

Vol superat, malgrat algunes angunies (això si: pujaran al Space Mountain el dia de Disneyland París i no els hi farà cap mena de por). I arribem a la Residència a les dotze. Calor, molta calor i sol de justícia.

Primera tarda a París: Opéra, Galeries Lafayette, Place Vendome, Place de la Concorde...plats forts per aterrar de sobte i deixar més d'una boca oberta. I a la nit a la balconada de Trocadero amb la Tour Eiffel al davant, majestuosa, verticalment il·luminada apuntant a un cel radiant i transparent, malgrat són ja les deu de la nit.

Tornem a l'hotel. Alguns tenen son, d'altres volen arribar de seguida per tenir wiffi i explicar les primeres experiències. Però demà serà un dia ple d'emocions i cal descansar. Tanquem llums a dos quarts d'una. Descanseu angelets i princeses...

(Hem tingut alguns problemes amb la connexió wiffi de l’hotel i no vam poder pujar fotos. Però ho hem solucionat amb altres dispositius (estem en l’era de la tecnologia) i les podeu veure totes al facebook de la Marta Godoy. Les ha posat públiques perquè les podeu veure tots i totes. En breu estaran també disponibles a la web de la nostra Escola Patufet)

Demà més, perquè millor és difícil, però s’intentarà).

Marta Godoy i Josep Cuervas

ELS PETITONS DE P3 ENS ENSENYEN A RECICLAR

Els nens i nenes d’Educació Infantil han engegat un projecte (sí, ho dic bé) per controlar el reciclatge que fem els més grans i també per motivar-nos a reduir materials que fàcilment es poden substituir per solucions més ecològiques. En aquest sentit, ens van venir a visitar a 4t d’ESO una delegació de P3 per explicar-nos què havíem de fer per reciclar millor i oferir-nos la possibilitat d’apuntar-nos al projecte dels “embolcalls sostenibles” que duu a terme enguany la Comissió d’Agenda 21 de la nostra escola.

Per això, la seva explicació va ser molt motivadora (ara ho veureu) i ens van donar embolcalls per portar el bocata de l’esmorzar a tots aquells que es comprometessin a fer-los servir. Més de la meitat de la classe de 4t d’ESO va acceptar el repte (hi ha molts que esmorzen a casa) i aquesta setmana entrant (del 13 al 17 d’abril), després d’un mes i mig de prova, haurem de passar comptes del nostre compromís.

La delegació de P3 explicant-nos el seu projecte, no us ho perdeu:

 

 

 

Fins aviat!

MINI-FESTA

Entre les obligacions diàries i les jornades d’orientació sobre el futur professional i acadèmic, també hi ha temps per passar una estona agradable i lúdica, sobretot si, a més a més, ens divertim amb els més petitons de l’escola. La Mini-festa, dia tradicional de la nostra escola on el pati de Bruniquer es transforma cada any en un parc temàtic, va ser tot un èxit i vam gaudir d’un temps solejat que presagiava ja l’arribada de la primavera. Aquest any, el nois de 4t d’ESO vam transformar el pati en una mina plena de jocs i misteris, amb els seu vagons i tot per traslladar-se d’un racó a un altre. Vies fèrries que dibuixaven camins enrevessats, túnels que ens portaven a coves sense gravetat (això al menys ens imaginaven com ara veureu), i tota mena de diversions on, no només els més petits van aprofitar, si no alguns que no ho eren tant.

Les imatges valen més, en aquest cas, que mil paraules.

 

 

 

Si voleu veure més podeu anar a Fotos Mini-Festa Escola Patufet 2015

Fins aviat!

UNA SETMANA INTENSA

Vull començar la crònica d’aquests últims dies amb la iniciativa dels nostres nois i noies de 4t d’obrir una exposició temporal de quadres que ja està a disposició de tota l’escola al segon pis del carrer Bruniquer. Són uns deu quadres pintats a llapis i que reten homenatge a la figura de Glenn Athur (http://translate.google.es/translate?hl=es&sl=en&u=http://artodyssey1.blogspot.com/2011/09/glenn-arthur.html&prev=search).

Aquí en teniu algunes mostres dels nostres artistes:

 

Divendres passat vam estar a Tarragona i vam passar un dia de convivència amb els nois i noies de 3r, tot investigant i descobrint secrets i racons d’aquesta antiga ciutat, capital peninsular en el seu moment del Imperi romà. Vam utilitzar les noves tecnologies i ens vam descarregar una guia virtual per mòbil de Tarraco romana, amb els seus mapes i fins i tot una voiceguide. Tot això ho han exposat en un treball cooperatiu que podem veure entrant al drive de l’escola, secció classroom:

(https://classroom.google.com/c/OTEzNDMxMTNa). 

Aquí podeu veure els treballs i les fotos que van fer-se davant dels llocs més representatius.

Us deixo amb un petit tast:

 

 

 

 

Mentre nosaltres estàvem a Tarragona, els més petitons aquí a l’escola celebraven carnaval amb la tradicional rua de l’escola i dissabte li va tocar el torn a la rua del barri. Un altre cop per segon any consecutiu, la nostra escola es va portar el primer premi de disfressa i de comparsa. Us remeto a la pàgina web de l’escola perquè pugueu veure les imatges i els vídeos.

- https://www.flickr.com/photos/97575332@N05/sets/72157650390431919/

- https://www.flickr.com/photos/97575332@N05/sets/72157650416317828/

Fins aviat!