Estic content. Per fi els alumnes comencen a entendre l'autèntic objectiu dels exàmens finals i de qualsevol altre examen, de fet. Ha costat, està costant, queda molt camí, però les noves generacions hauran de ser conscients del canvi de paradigma en l'educació. Compte! No sóc tan ingenu eh,sé que molts d'ells encara relacionen examen amb pujar nota, amb respondre a les expectatives dels pares... I potser no està malament que sigui així, però és que ara ja afegeixen que "fem exàmens per aprendre a fer exàmens" Uau! Això m'ho han dit així, literalment. Poc a poc. Ja entenen que un examen no ha de posar a prova la memòria de l'alumne, sinó la capacitat de raonar, d'explicar-se... Saben ja que la nota, ai la nota, té a veure amb l'esforç, amb la predisposició demostrada en el dia a dia.
El bracet que escriu a la foto és el de la Yu. La Yu ha treballat tant com ha pogut durant el primer trimestre, i tots hem pogut comprovar-ho si ha assolit o no les competències que els demanem, perquè ha treballat a la classe, ha après a la classe, i hem assistit in situ al procés d'aprenentatge. Ara fa un examen, sí, i cal que el faci bé. El que sé amb seguretat és que dijous comença el segon trimestre i la Yu seguirà integradíssima en un projecte comú d'aprenentatge del qual ella n'és la màxima responsable.
Xavi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada