Santa Cecília ha passat com una exhalació, i no perquè no ens n'hàgim adonat, sinó perquè la música ha arrasat amb tot, s'ho endú tot per davant. Als vídeos podeu veure com aflora la sensibilitat i posa en evidència que cadascú ha d'expressar-se com vulgui, i que la feina de l'escola és potenciar-ho. Us asseguro que és al·lucinant veure la Cloe dient coses amb el piano, i a la Berta G., la Raquel, la Marta, la Mireia, la Sandra, la Carla i l'Helena ballant perquè les fa sentir-se bé i a la vegada per posar-nos els pèls de punta (fins i tot a mi) als demés.
La catarsi col·lectiva de tota L'ESO quan la Cloe abraça el teclat amb aquells braços que no s'acaben mai és pura emoció, i et fa pensar en com, davant d'això, es fan petitíssims els qui a París, a Bamako, a Beirut o allà on sigui no se'ls acudirà mai asseure's a escoltar la Cloe o a veure ballar les nenes de 4t.
Xavi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada