El silenci de cent cinquanta nois i noies és absolutament demolidor. Hem pogut comprovar-ho aquesta tarda, a les quatre amb punt, davant de l'edifici de Bruniquer. Va dir Miles Davis que "el silenci és el soroll més fort, potser el més fort de tots els sorolls", i tot i que som conscients tots al Nou Patufet que el nostre silenci no farà pensar els incompetents, a tots, que només saben recórrer a la violència, sí que ens serveix per posar distància, un abisme, entre els bàrbars i nosaltres, perquè nosaltres renunciem a la barbàrie, creiem en la raó, l'enteniment, en les persones que s'asseuen a les terrasses i xerren.
Els que hem estat avui a Bruniquer ens hem mirat als ulls i hem sabut de seguida que a nosaltres ens agrada la gent que va a concerts, i la gent que va al futbol, i els que xerren amb els amics, a París, a Beirut, a Barcelona o a Tegucigalpa.
No cal dir que els propers dies en parlarem a classe del què va passar divendres, però aquest minut era necessari per situar-nos, per reflexionar, per sentir que som molts i que estem junts.
Xavi
Xavi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada