D'aquí a un mes i mig, estrenem "Chicago". Sembla que fa quatre dies que feien el càsting, amb unes cares de por... Jajaja! Les primeres lectures, l'assignació de papers, els primers assajos... No sé si sou molts, entre els que em llegiu, que us agradi el teatre o que en sigueu afeccionats, però jo miro de teransmetre sempre als alumnes, i també als pares, que és una experiència molt potent. Que el teatre de 4t d'ESO no és només aquell dia de finals de maig, d'explosió col·lectiva on sembla que tot, per art de màgia, ha acabat sortint bé. L'interessant de l'obra de 4t del Patufet és el procés, que inunda tot un curs, i que serveix de fil conductor de moltíssimes coses. Provo d'explicar als nens que som afortunats de tenir la possibilitat de treballar a partir del teatre, i que és molt important que ho visquin amb tanta intensitat com puguin.
Doncs bé, penso que ho han fet. Se n'han sortit. Encara no coneixem el resultat final, però per mi l'èxit, parcial, ja és un fet. S'han implicat i segurament de manera inconscient, s'han aprofitat de tots els beneficis emocionals i socials que ens ofereix el teatre, com a persones i com a grup. Cal seguir treballant, és clar que sí, i ho farem fins l'últim dia, però alguns dels objectius ja estan acomplerts.
 |
| Els assajos a la Fontana. |
 |
| Repetim escenes una i una altra vegada. |
 |
| Enèssima repetició. |
Dilluns 26 de maig, Chicago sortirà bé, perquè han treballat, perquè hi han abocat la il·lusió de tot un grup, i perquè el públic serà moooooooolt generós.
Gràcies, 4t d'ESO.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada