Pensava jo durant el meu retir espiritual de la Setmana Santa, que les coses anirien bé, que ens en sortiríem, els de 4t dic, que ens posaríem les piles i faríem un sprint final més que digne. Doncs cal dir que sí, que ens en sortim, perquè Sant Jordi era una prova de foc, i van treballar de valent durant tot el dia i la tarda anterior: ho van vendre tot, i més que n'haguéssim tingut... Sembla que el sentiment de responsabilitat comença a apoderar-se d'ells/es: celebrem-ho doncs.
Les samarretes ja les tenim preparades, i de seguida ho engegarem, així com les orles, les entrades pel teatre, el joc de barri... La veritat és que la il·lusió es contagia. Avui l'Anna m'ha dit només veure'm: "Xavi!, Xavi!, queden 45 dies per anar-nos-en a París! I el cas és que veure'ls il·lusionats és emocionant. D'altres (la Laura Zorio) porten el compte enrere dels dies que queden per "Chicago", i això, de moment, més que il·lusió els fa por, i ja està bé que sentin una mica la pressió a sobre.
Penso que arribem al final amb més bon ambient que mai al grup, i això és el més important. Apretem tots les dents i agafem-nos bé als seients que vénen curves.
Ànims!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada