París assolellat. París càlid. París atrfegat. París atiborrat... Tots aquests parisos ens hem trobat avui, bé, ja ahir. París ens ha rebut amb una solanera més pròpia de La Mancha a la canícula que no pas del nord de França. Però París és París igual que fútbol és fútbol... Tant hi fa com ens rebi. El cas és que un vol placidíssim ens ha deixat a terra francès a dos quarts de dotze, però fins quarts de dues no hem arribat a la Residència. De seguida metro i cap a Opéra, Place Vendome, Madeleine, Place Concorde... Fan aparició els nervis del primer dia: l'Anna i el Francesc ens truquen per dir-nos que són a Les Halles i no ens veuen ("On sou? Ens hem perdut? Nosaltres hem arribat a l'hora eh..."). Jajajajaja... En fi, ja està bé que es preocupin per demostrar-nos que han complert amb els horaris que no que passin de tot.
Hem sopat al Restaurant Universitari, que té l'aventatge que permet descansar a una immensa extensió de gespa abans de continuar. El Joel no ha pogut acabar-se la pizza, se l'ha embolicat i se l'ha endut per jalar-se-la a la nit, quan apreti la gana.
A les nou hem fet via cap a Trocadero per presentar-los formalment la Toureiffel. "Oooooooh" Encantadíssims és clar. Centenars de fotos, fins a avorrir-se. Souvenirs, més fotos... Ens hem estirat una estona a la gespa fins que s'ha fet negra nit cap a quarts d'nze i hem pogut veure-la il·luminada. Mentre les nenes seguien fent-se fotos, aparentment idèntiques una i una altra vegada, els nens jugaven a tirar-se aterra els uns als altres (es lo que hay, jajajaja).
 |
| Guapos!!! |
 |
| A sota de tot hi sóc jo. Us ho juro. |
 |
| Quina bellesa... I la Torre Eiffel també és maca. |
Rebentadíssims hem agafat l'últim metro del dia fins a Porte d'Italie, i mentre escric, els angelets dormen ... o això és el que m'agradaria pensar...
Bona nit
PD: Errors tècnics no em permeten penjar fotos, demà ho arreglo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada