D'alguna manera, el Joc de barrí/Joc de pati marca el començament del compte enrere. El compte enrere per París, i el compte enrere de l'ESO i el Patufet. Ells en són conscients i es nota. A més, avui han fet l'últim examen del trimestre, del curs i de l'ESO. Ara toca preparar els itineraris per anar fent boca de cara a la setmana vinent. Aquests dies es barreja la relaxació pròpia de qui ha acabat la feina, amb la histèria col·lectiva de qui ha de marxar de viatge amb un grup d'amics, té setze anys i moltes ganes de passar-ho bé. Val a dir que a la Marta Godoy i a mi ens ve molt de gust anar-hi i confiem que els nens ens ho posaran molt fàcil...
París ja ho inunda tot, i quan no és París, és el sopar del dia 20 (de moment, de les notes fan com que no se'n recorden). Te'ls vas trobant per l'Escola i quan et veuen criden: "Falten vuit dies per Paríiiiiis" seguit d'un crit d'aquells que fan trontollar els vidres quan es tracta de les noies; els nois, ja se sap, ho porten amb més sobrietat, però la processó va per dins, no ens enganyem.
Aquests últims dies s'omplen dels nervis aquells que provoquen saber que és l'últim cop que faràs tantes coses: l'últim examen, l'últim dia de la piscina, l'última sortida... Tot és l'últim, i fa una mica de vertigen. Nosaltres els ajudarem fins l'últim dia. Tal i com us vam dir el primer dia que vau arribar a l'Escola, us acompanyarem. Acompanyar vol dir fer costat i vol dir fer companyia, i ho complirem fins el 20 de juny, i si cal, més enllà, ens hi vam comprometre.
Avui me'ls mirava jugant a futbol: l'Andreu donant puntades de peu a l'aire, l'Albert aturant pilotes amb la cara, el Diego ensopegant amb el no res, el Joel amb la jaqueta posada, el Francesc desesperant-se de tot plegat... I els enyorava abans d'hora... Però millor pensem en París de moment, no?
París ja ho inunda tot, i quan no és París, és el sopar del dia 20 (de moment, de les notes fan com que no se'n recorden). Te'ls vas trobant per l'Escola i quan et veuen criden: "Falten vuit dies per Paríiiiiis" seguit d'un crit d'aquells que fan trontollar els vidres quan es tracta de les noies; els nois, ja se sap, ho porten amb més sobrietat, però la processó va per dins, no ens enganyem.
Aquests últims dies s'omplen dels nervis aquells que provoquen saber que és l'últim cop que faràs tantes coses: l'últim examen, l'últim dia de la piscina, l'última sortida... Tot és l'últim, i fa una mica de vertigen. Nosaltres els ajudarem fins l'últim dia. Tal i com us vam dir el primer dia que vau arribar a l'Escola, us acompanyarem. Acompanyar vol dir fer costat i vol dir fer companyia, i ho complirem fins el 20 de juny, i si cal, més enllà, ens hi vam comprometre.
Avui me'ls mirava jugant a futbol: l'Andreu donant puntades de peu a l'aire, l'Albert aturant pilotes amb la cara, el Diego ensopegant amb el no res, el Joel amb la jaqueta posada, el Francesc desesperant-se de tot plegat... I els enyorava abans d'hora... Però millor pensem en París de moment, no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada